02/01/2009 · Palma
El president Francesc Antich ha assistit a la presentació de la posada en marxa de l’Agència Tributària de les Illes Balears, junt amb el conseller d’Economia i Hisenda, Carles Manera. També hi era present la directora de l’Agència, Maria Antònia Truyols, qui ha explicat el funcionament del nou organisme autonòmic. 

02/01/2009 · Palma
El president Francesc Antich ha assistit a la presentació de la posada en marxa de l’Agència Tributària de les Illes Balears, junt amb el conseller d’Economia i Hisenda, Carles Manera. També hi era present la directora de l’Agència, Maria Antònia Truyols, qui ha explicat el funcionament del nou organisme autonòmic. 

L’Agència Tributària de les Illes Balears (ATIB) es crea arran del nou Estatut d’Autonomia de les Illes Balears, i recapta els tributs que fins ara depenen del Govern de les Illes Balears, però unificarà les oficines recaptadores per tal que el contribuent no s’hagi de desplaçar d’un punt a un altre en funció de l’impost que hagi de pagar.

02/01/2009 · Palma
Segons dades de l'Anuari d'Estadístiques Culturals 2008 recollides per Europa Press, som la comunitat que menys despesa fa en cultura de tot el territori estatal, i per això CCOO diu sentir vergonya i tristesa. Ja que es demanen, cóm és poden generar llocs de feina, un futur laboral més sostenible o estable, una societat més preparada per a la convivència amb aquestes dades? 

02/01/2009 · Palma
Segons dades de l'Anuari d'Estadístiques Culturals 2008 recollides per Europa Press, som la comunitat que menys despesa fa en cultura de tot el territori estatal, i per això CCOO diu sentir vergonya i tristesa. Ja que es demanen, cóm és poden generar llocs de feina, un futur laboral més sostenible o estable, una societat més preparada per a la convivència amb aquestes dades? 

Per a CCOO la inversió en cultura és un dels ingredients que ajudaria aquesta comunitat a sortir de la tant demolidora estacionalitat. Per una comunitat com la nostra tant depenent del clima, invertir en cultura seria també un factor que faria ampliar l'oferta turística (com fan a altres comunitats). A més, el fet de no invertir en cultura expressa, segons CCOO, políticament, una mancança de visió de futur al mateix temps que potencia la creació d'una població cada pic menys preparada per a la convivència, la tolerància o la comprensió. Per el sindicat a menys cultura menys riquesa per a un poble, a menys cultura, societats menys preparades per afrontar períodes de crisis, a menys cultura, més tristesa, a menys cultura més poder per a uns pocs.

Des de CCOO demanen, que s'inverteixin els criteris que s'estan adoptant per al repartiment pressupostari tant de l'educació com de la cultura d'aquesta comunitat per que tots i totes poguem dir que la nostra comunitat també inverteix en futur.

31/12/2008 · Palma
Un Teatre Principal ple a vessar va retre ahir homenatge a Climent Garau i Arbona, expresident de l'Obra Cultural Balear i fundador i impulsor del Grup Blanquerna, a més de persona compromesa amb la llengua, la cultura i el país sempre des d’una postura ètica d’arrel humanista i cristiana.
L’acte, conduit per Pere Muñoz, va començar amb la lectura del manifest del 31 de Desembre a càrrec de Caterina Canyelles i Marisa Cerdó, membres de la junta directiva de l’OCB. Posteriorment, hi va haver l’actuació del Quartet Harmònic, que va interpretar obres de caràcter clàssic, i un parlament de Damià Pons en reconeixement a Climent Garau. Acte seguit, va ser el torn de les intervencions dels amics de l’homenatjat, que ho varen fer a través de vídeo i en persona. A més, l’associació Cap Vermell, de Capdepera, va voler lliurar un reconeixement a Climent Garau. 

31/12/2008 · Palma
Un Teatre Principal ple a vessar va retre ahir homenatge a Climent Garau i Arbona, expresident de l'Obra Cultural Balear i fundador i impulsor del Grup Blanquerna, a més de persona compromesa amb la llengua, la cultura i el país sempre des d’una postura ètica d’arrel humanista i cristiana.
L’acte, conduit per Pere Muñoz, va començar amb la lectura del manifest del 31 de Desembre a càrrec de Caterina Canyelles i Marisa Cerdó, membres de la junta directiva de l’OCB. Posteriorment, hi va haver l’actuació del Quartet Harmònic, que va interpretar obres de caràcter clàssic, i un parlament de Damià Pons en reconeixement a Climent Garau. Acte seguit, va ser el torn de les intervencions dels amics de l’homenatjat, que ho varen fer a través de vídeo i en persona. A més, l’associació Cap Vermell, de Capdepera, va voler lliurar un reconeixement a Climent Garau. 

Una altra actuació, de la Coral Minuet de Bunyola, va donar pas a intervencions de Jordi Pujol, de la seva filla Mercè Garau i del president de l’OCB, Jaume Mateu, que varen expressar el seu agraïment per la tasca feta. Finalment, Climent Garau va pujar a l’escenari i va fer un discurs que va dedicar a les persones que varen col·laborar amb ell durant tota la seva etapa a l’Obra Cultural Balear i al Grup Blanquerna. L’acte va finalitzar amb el públic dret cantant La Balanguera.

30/12/2008 · Palma
Avui a la seu de l’Obra Cultural Balear el grup de hardcore mallorquí Musnok ha presentat en roda de premsa el seu primer disc, Autoconsumible. A un acte en què han participat el seu cantant Marcel Pich, el coordinador de l’OCB Tomeu Martí i el cantant de Mesclat i d’Aramateix Francesc Ribera “Titot”. 

30/12/2008 · Palma
Avui a la seu de l’Obra Cultural Balear el grup de hardcore mallorquí Musnok ha presentat en roda de premsa el seu primer disc, Autoconsumible. A un acte en què han participat el seu cantant Marcel Pich, el coordinador de l’OCB Tomeu Martí i el cantant de Mesclat i d’Aramateix Francesc Ribera “Titot”. 

El coordinador de l’OCB, Tomeu Martí, ha mostrat la seva satisfacció per l’edició del disc i ha manifestat el suport de l’entitat a tots els grups que s’expressen en català. En homenatge als morts de Palestina, ha recitat una part de la cançó “El mur de la vergonya”, dedicada a aquest conflicte.

El cantant del grup, Marcel Pich, ha agraït el suport de l’OCB. Ha explicat que el disc, exponent d’un estil anomenat Sobrassada hardcore, ha comptat amb la col·laboració de músics d’altres formacions, com Joan Tomàs Martínez (Matràs), Toni Marquet, Francesc Ribera 'Titot' (ex-Brams, Mesclat, Aramateix) i Jaume Sastre i Pere Soler (Grollers de sa Factoria). El treball està dedicat a la memòria de Toni Roig, desaparegut líder d’Al-Mayurqa. Autoconsumible també recorda la música i el compromís del grup Matràs, formació ja desapareguda que constitueix un referent per a Musnok. La banda mallorquina ha autoeditat el seu primer treball de llarga durada coincidint amb els seus cinc primers anys d’existència. Ara fa dos anys, el grup sofrí un canvi de formació que ajudà a consolidar-lo i aquest darrer bienni ha estat marcat per una cinquantena de concerts arreu de Mallorca i també al Principat, on han ofert cinc dels seus shows on es combina música, combat i espectacle. En la trajectòria del grup també cal destacar l’actuació a l’Acampallengua 2008, com a conseqüència d’haver guanyat el Vè concurs de música jove l’any anterior. Ara, amb Autoconsumible es posa fi a aquests dos anys de feina. Al disc hi podem trobar els temes que han anat sonant als escenaris i també alguna sorpresa. Pel que fa a la música, oscil·la entre les diferents sonoritats que adopta el rock avui en dia. Les lletres, a mode de poema, són reflexions polítiques personals, crítica social i desitjos rurals... Tot impregnat pel disseny de la carpeta, a càrrec de Miquel Albertí, qui ha donat un altre toc innovador, presentant un autèntic catàleg de peculiars objectes de consum. També s’ha de destacar la llicència Creative Commons de la qual Musnok és precursor a Mallorca. El grup, des de la seva primera maqueta (2006), ha optat per alliberar la seva música.

Per la seva banda, el cantant de Mesclat i Aramateix, Francesc Ribera “Titot”, s’ha mostrat encantat d’haver col·laborat al disc i ha expressat la seva alegria per la proliferació de grups com Musnok que, segons ell, tenen molt a dir des del punt de vista ideològic i musical.  

29/12/2008 · Palma
La plataforma 31-D ha convocat baix el lema “Països Catalans. Un poble lliure al món” la manifestació que partirà demà dia 30 de desembre del Passeig des Born de Palma a les 18h i recorrerà els carrers de ciutat. La plataforma ha rebut l’adhesió de partits polítics, entitats cíviques i diferents organitzacions: ASEMA - Associació de Senegalesos de Mallorca, Bloc per Mallorca, Comitè de solidaritat amb Euskal-Herria, Grup Blanquerna, Esquerra Republicana, Entesa per Mallorca, PSM-EN, Lobby per la Independència, JERC, JEN, UOB i STEI. 

29/12/2008 · Palma
La plataforma 31-D ha convocat baix el lema “Països Catalans. Un poble lliure al món” la manifestació que partirà demà dia 30 de desembre del Passeig des Born de Palma a les 18h i recorrerà els carrers de ciutat. La plataforma ha rebut l’adhesió de partits polítics, entitats cíviques i diferents organitzacions: ASEMA - Associació de Senegalesos de Mallorca, Bloc per Mallorca, Comitè de solidaritat amb Euskal-Herria, Grup Blanquerna, Esquerra Republicana, Entesa per Mallorca, PSM-EN, Lobby per la Independència, JERC, JEN, UOB i STEI. 

El portaveu de la plataforma 31-D Antoni Trobat ha afirmat que la festa de l’Estendard és la celebració cívica més antiga d’Europa i la vertadera Diada de Mallorca, és per això que des de la plataforma reclamam que es retorni a la data de celebració que pertoca. Així mateix, Trobat ha afirmat també que la manifestació té com a objectiu la reivindicació de la identitat nacional de Mallorca. Per altra banda, Trobat ha recordat que amb el lema de la diada les diferents entitats reclamen el dret a l’autodeterminació de la nació catalana de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó en aquest sentit Trobat ha recordat que aquest dret el recull el text de la declaració de drets humans que aquest any ha complit 60 anys.

El president d'Esquerra, Joan Lladó també ha recordat en relació a l'aprovació de l'instrument que ens havia de dotar de més autogovern, l'Estatut, que enguany ha estat malauradament l'any d'incompliment d'aquest Estatut i després de veure que als pressupostos de l'Estat la inversió per habitant és de 373 euros a les Illes i la mitjana estatal esta en 538 euros per habitant, això significa un incompliment del mateix. I això, significa que el nostre lloc està a Europa, no dins un Estat que ens menysté.

Per la seva part el secretari de comunicació del PSM-EN, Antoni Noguera, ha denunciat en relació a l'actual situació als territoris palestins, la vulneració dels drets humans a la franja de Gaza i la condemna més enèrgica cap als qui estan infringint la legalitat internacional.

Per la seva par el President d’ASEMA Madiop Diagne ha reivindicat el paper dels immigrants en la construcció d’un Estat propi i lliure. Així mateix, Diagne ha volgut recalcar la importància de la llengua catalana com element de cohesió de totes les persones vingudes de fora i que ara viuen i treballen a les Illes Balears.

24/12/2008 · Palma
L’Obra Cultural Balear, el Grup Blanquerna i la Federació Llull retran un merescut homenatge a Climent Garau i Arbona, expresident de l’Obra Cultural Balear. L’acte s’emmarca dins el programa d’activitats organitzat per l’Obra Cultural Balear amb motiu de la Diada del 31 de Desembre, que inclou també nombrosos actes de commemoració arreu de Mallorca. Els podeu consultar a www.ocb.cat . 

24/12/2008 · Palma
L’Obra Cultural Balear, el Grup Blanquerna i la Federació Llull retran un merescut homenatge a Climent Garau i Arbona, expresident de l’Obra Cultural Balear. L’acte s’emmarca dins el programa d’activitats organitzat per l’Obra Cultural Balear amb motiu de la Diada del 31 de Desembre, que inclou també nombrosos actes de commemoració arreu de Mallorca. Els podeu consultar a www.ocb.cat . 

L’homenatge nacional a Climent Garau i Arbona, que es fa sota el lema “Un home que ha fet país”, pretén exemplificar el seu compromís amb la defensa de la llengua, la cultura i el país, i clou un any de commemoracions del 45 aniversari de l’Obra Cultural Balear. L’entitat ha volgut, amb aquesta ocasió, donar un reconeixement a un dels presidents més representatius de la seva història.  L’acte, que es farà el proper dilluns, 29 de desembre, a les 20.30 hores, al Teatre Principal de Palma, inclourà la projecció d’un audiovisual sobre la vida i l’obra de Garau, les actuacions del Quartet Harmònic de Campanet i del Cor de Dones de Bunyola, la salutació de nombrosos amics de l’homenatjat i parlaments de Jordi Pujol i del president de l’OCB Jaume Mateu. A més, l’associació germana Cap Vermell, de Capdepera, li farà lliurament d’un present. En el decurs de l’acte també hi haurà algunes sorpreses.

Climent Garau i Arbona (Palma, 1924), heretà del seu pare, Miquel Garau i Massanet, l’interès ansiós pel saber, la passió pels àmbits oberts, pel catalanisme i el fervor per l’humanisme, tres compromisos que l’abocaren a un activisme exigent que mai no ha abandonat. Farmacèutic de professió, el 1970 va ser elegit president de l’Obra Cultural Balear, entitat impulsada per Francesc de Borja Moll que sota la seva direcció experimentà un fort creixement de socis, a més d’augmentar la seva presència pública arreu de les Illes Balears en uns anys d’efervescència social, cultural i política. En deixar la presidència de l’entitat, el 1976, Climent Garau entrà en la política activa, impulsant la creació de diferents formacions polítiques. El 1983 va ser un dels impulsors del Grup Blanquerna, font emanadora de debats i de reflexions sobre el nacionalisme a les Illes Balears. Per això, la veu de Climent Garau -per a ell tostemps en terra de tallafocs- esdevé molt valuosa si es vol estudiar amb rigor l’activisme cívic, cultural i polític dels darrers quaranta anys a Mallorca.

30/12/2008 · Palma
El conseller d’Habitatge i Obres Públiques, Jaume Carbonero, realitza avui una visita per supervisar les obres d’instal·lació dels sistemes de seguretat que es col·loquen a les carreteres promogudes pel Govern. A més del conseller, a la visita d’obres estarà present el director general d’Obres Públiques, Antoni Armengol, així com els representant del Moviment Anti-Guardarails de Mallorca, Santiago Canudas.

30/12/2008 · Palma
El conseller d’Habitatge i Obres Públiques, Jaume Carbonero, realitza avui una visita per supervisar les obres d’instal·lació dels sistemes de seguretat que es col·loquen a les carreteres promogudes pel Govern. A més del conseller, a la visita d’obres estarà present el director general d’Obres Públiques, Antoni Armengol, així com els representant del Moviment Anti-Guardarails de Mallorca, Santiago Canudas.

29/12/2008 · Palma
Demà, dimarts 30 de desembre, el grup de hardcore mallorquí Musnok presentarà en roda de premsa el seu primer disc, Autoconsumible. Prendran part a l’acte membres del grup, el coordinador de l’OCB Tomeu Martí i el cantant de Mesclat i d’Aramateix Francesc Ribera “Titot”. El disc, exponent de l’estil Sobrassada hardcore, ha comptat amb la col·laboració de músics d’altres formacions i està dedicat a la memòria de Toni Roig, desaparegut líder d’Al-Mayurqa.

29/12/2008 · Palma
Demà, dimarts 30 de desembre, el grup de hardcore mallorquí Musnok presentarà en roda de premsa el seu primer disc, Autoconsumible. Prendran part a l’acte membres del grup, el coordinador de l’OCB Tomeu Martí i el cantant de Mesclat i d’Aramateix Francesc Ribera “Titot”. El disc, exponent de l’estil Sobrassada hardcore, ha comptat amb la col·laboració de músics d’altres formacions i està dedicat a la memòria de Toni Roig, desaparegut líder d’Al-Mayurqa.

29/12/2008 · Palma
L’expresident de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol i Soley, visitarà avui, dilluns 29 de desembre, Can Alcover-Espai de cultura (c. Sant Alonso, 24 de Palma), convidat per l’Obra Cultural Balear. Posteriorment, a les 20.30 hores, al Teatre Principal de Palma, Pujol intervendrà a l’homenatge que el Grup Blanquerna i la Federació Llull retran a Climent Garau i Arbona, amic personal de l’expresident. L’acte s’emmarca dins el programa d’activitats organitzat per l’Obra Cultural Balear amb motiu de la Diada del 31 de Desembre, que inclou també nombrosos actes de commemoració arreu de Mallorca.

29/12/2008 · Palma
L’expresident de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol i Soley, visitarà avui, dilluns 29 de desembre, Can Alcover-Espai de cultura (c. Sant Alonso, 24 de Palma), convidat per l’Obra Cultural Balear. Posteriorment, a les 20.30 hores, al Teatre Principal de Palma, Pujol intervendrà a l’homenatge que el Grup Blanquerna i la Federació Llull retran a Climent Garau i Arbona, amic personal de l’expresident. L’acte s’emmarca dins el programa d’activitats organitzat per l’Obra Cultural Balear amb motiu de la Diada del 31 de Desembre, que inclou també nombrosos actes de commemoració arreu de Mallorca.

29/12/2008 · Palma
El conseller d’Economia i Finances de a Generalitat de Catalunya, Antoni Castells, i el conseller d’Economia, Hisenda i Innovació del govern de les Illes Balears, Carles Manera, s’han reunit aquest migdia a Barcelona per abordar l’estat de les negociacions que cadascuna de les comunitats manté amb el govern de l’Estat per a la reforma del model de finançament autonòmic. Durant el dinar de treball que han mantingut, els dos consellers han intercanviat els seus punts de vista en la recta final de les negociacions i han coincidit en la necessitat que la reforma que s’està discutint signifiqui un canvi real i a fons del model de finançament en vigor. 

29/12/2008 · Palma
El conseller d’Economia i Finances de a Generalitat de Catalunya, Antoni Castells, i el conseller d’Economia, Hisenda i Innovació del govern de les Illes Balears, Carles Manera, s’han reunit aquest migdia a Barcelona per abordar l’estat de les negociacions que cadascuna de les comunitats manté amb el govern de l’Estat per a la reforma del model de finançament autonòmic. Durant el dinar de treball que han mantingut, els dos consellers han intercanviat els seus punts de vista en la recta final de les negociacions i han coincidit en la necessitat que la reforma que s’està discutint signifiqui un canvi real i a fons del model de finançament en vigor. 

Els negociadors dels dos governs han constatat fins a quin punt l’actual model de finançament penalitza ambdues comunitats. Pels consellers, Catalunya i les Illes Balears tenen, en aquesta qüestió, una problemàtica comuna i, per tant, és lògic que plantegin posicions compartides i que coincideixin en les solucions proposades. En aquest sentit, els dos governs defensen un nou model de finançament autonòmic que al mateix temps que garanteixi la contribució a la solidaritat interterritorial de les comunitats autònomes amb una major capacitat fiscal, no penalitzi aquells territoris que l’exerceixen, com succeeix actualment.

Els dos consellers han defensat que el nou model inclogui mecanismes d’actualització periòdica amb l’objectiu d’evitar situacions com l’actual, en què els recursos de les comunitats autònomes estan calculats d’acord amb la població del 1999. Catalunya i les Illes Balears són dues de les comunitats que, des d’aleshores, han registrat increments de població clarament superiors a la mitjana. El model haurà de recollir aquests canvis demogràfics. A més, també han coincidit en la necessitat de ponderar la població tenint en compte d’altres variables com la immigració i la població flotant.

29/12/2008 · Palma
Les connexions empresarials i l’existència de propietats immobiliàries a la zona, per part de diversos polítics del municipi de Muro, és un argument més per descartar de forma definitiva el projecte de camp de golf de Son Bosc. Resulten especialment greus les connexions de l’actual batle per part d’UM (Jaume Perelló) i del futur batle per part de CDM-PP (Jaume Fornés): mentre que el primer és soci de Miquel Ramis Puigròs, un dels inversors del projecte, el segon és un directiu del grup empresarial de Miquel Ramis Martorell, antic batle de la localitat i principal inversor. Aquesta promiscuïtat entre activitat política i interessos empresarials contribueix molt poc a la regeneració de la política, tan necessària després dels múltiples casos de corrupció dels últims anys. La frase declarada per Jaume Perelló, segons la qua “a Muro tots som socis d’una banda i de l’altra”, és perfectament il·lustrativa d’un estat de coses en què els interessos d’algunes empreses prevaleixen sobre l’interès general a l’hora de fer política. 

29/12/2008 · Palma
Les connexions empresarials i l’existència de propietats immobiliàries a la zona, per part de diversos polítics del municipi de Muro, és un argument més per descartar de forma definitiva el projecte de camp de golf de Son Bosc. Resulten especialment greus les connexions de l’actual batle per part d’UM (Jaume Perelló) i del futur batle per part de CDM-PP (Jaume Fornés): mentre que el primer és soci de Miquel Ramis Puigròs, un dels inversors del projecte, el segon és un directiu del grup empresarial de Miquel Ramis Martorell, antic batle de la localitat i principal inversor. Aquesta promiscuïtat entre activitat política i interessos empresarials contribueix molt poc a la regeneració de la política, tan necessària després dels múltiples casos de corrupció dels últims anys. La frase declarada per Jaume Perelló, segons la qua “a Muro tots som socis d’una banda i de l’altra”, és perfectament il·lustrativa d’un estat de coses en què els interessos d’algunes empreses prevaleixen sobre l’interès general a l’hora de fer política. 

El camp de golf de Son Bosc se situaria dins de terrenys que han format part del Parc Natural de S’Albufera i que formen part d’aquest conjunt geogràfic. Els valors botànics i faunístics de la zona fan d’aquest projecte una insensatesa des del punt de vista ambiental. Mantenir aquest projecte contradiu la filosofia de protecció del territori dels actuals pactes progressistes i posa en qüestió, de manera especial, la voluntat proteccionista d’Unió Mallorquina.

El BLOC PER MALLORCA recorda que aquest projecte presenta nombrosos dubtes legals, el principal dels quals és la legalitat d’una llicència per construir un camp de golf sobre uns terrenys adjacents a la zona humida de S’Albufera, que, d’acord amb les DOT, són una Àrea de Protecció Territorial on no es poden construir camps de golf. Per aquest motiu, el BLOC i el GOB tenen interposat un recurs contra aquesta llicència, pendent de resoldre’s.

D’altra banda, els valors ambientals posats de manifest recentment, sobretot pel que fa a la presència de l’orquídia de prat, reforcen aquesta necessitat d’aturar el projecte. Malgrat la poca voluntat de la Conselleria de Medi Ambient de fer prevaldre els valors ambientals, la protecció d’aquests valors botànics ha obligat a modificar el projecte. Aquesta modificació, al seu torn, obre la via a diferents vies de protecció per a Son Bosc, com és ara una possible revisió de l’interès general.

24/12/2008 · Palma
La Conselleria de Salut i Consum, en col·laboració amb el Col·legi de Farmacèutics de les Illes Balears, engega la campanya “Reivindica la funda”, amb l'objectiu de facilitar l'accés al preservatiu per als joves, i oferir informació sobre el seu ús segur i responsable. Mitjançant aquesta campanya, les oficines de farmàcia, que s’hi ha adherit, posaran a la venda “condopacks” 3 x 1 (3 de preservatius al preu d’1 euro). 

24/12/2008 · Palma
La Conselleria de Salut i Consum, en col·laboració amb el Col·legi de Farmacèutics de les Illes Balears, engega la campanya “Reivindica la funda”, amb l'objectiu de facilitar l'accés al preservatiu per als joves, i oferir informació sobre el seu ús segur i responsable. Mitjançant aquesta campanya, les oficines de farmàcia, que s’hi ha adherit, posaran a la venda “condopacks” 3 x 1 (3 de preservatius al preu d’1 euro). 

Aquesta campanya forma part dels programes que s'impulsen des de la Conselleria de Salut i Consum per prevenir el VIH/sida, altres infeccions de transmissió sexual i els embarassos no desitjats. En el llançament d'aquesta campanya són 152 les oficines de farmàcia de les Illes Balears que s'hi han adherit. D'altra banda, per a la distribució de tot el material de la campanya ha estat imprescindible la col·laboració de la Cooperativa d’Apotecaris (a Mallorca, Eivissa i Formentera), i de la Cooperativa Farmacèutica Menorquina, Cofarme, a Menorca.

La campanya transmet un missatge dirigit a la població juvenil: Reivindica la funda. Aquest eslògan vol evitar missatges tradicionalment institucionals en aquest tipus de campanyes, oferint una idea que cerca popularitzar l'ús del preservatiu, a manera de reivindicació col·lectiva. El que es pretén és comunicar la idea que els preservatius són una forma segura, barata i còmoda de prevenir el VIH/sida, altres infeccions de transmissió sexual i els embarassos no desitjats.

La campanya arribarà al públic a través d'anuncis en premsa escrita, en revistes juvenils i en emissores de ràdio, amb oïdors majoritàriament joves, a més de cartellisme en les pròpies oficines de farmàcia. D'altra banda, també s'han editat 40.000 fullets (de la grandària d'una targeta de crèdit, perquè els joves els puguin guardar en la cartera) amb consells d'educació sexual i, fonamentalment, amb recomanacions per a l'ús del preservatiu. Aquests fullets també es repartiran a les oficines de farmàcia i es lliuraran a totes les persones que adquireixin el “condopack” 3x1.

La pàgina web de la campanya és www.reivindicalafunda.com, on totes les persones que hi accedeixin podran descarregar-se la llista actualitzada de les oficines de farmàcia de les Illes Balears en les quals es venen “condopacks” 3 x 1, totes les imatges de la campanya, la cançó de Riki López La Farmàcia del meu barri, així com consells d'educació sexual enfocats a l'ús del preservatiu.

24/12/2008 · Palma
El proper dimecres, 31 de Desembre, els mallorquins i les mallorquines tornen a commemorar la Diada de Mallorca, que rememora l’entrada de les tropes de Jaume I a la Madina Mayurqa musulmana i la incorporació de l’illa a la catalanitat. Una data que enguany servirà de cloenda a l’Any Jaume I en que, des de les institucions ciutadanes i des de la societat civil, s’ha recordat el 800 aniversari del naixement del rei conqueridor. El 31 de Desembre ha estat reivindicat des de sempre, pels sectors nacionalistes, com a autèntica Diada de Mallorca. I cada any més col·lectius socials i més poblacions se sumen als diversos actes cívics i reivindicatius. Entitats culturals com l’Obra Cultural Balear, institucions com l’Ajuntament de Palma, organitzacions independentistes com Maulets, partits polítics com ERC i plataformes com la del 31 de Desembre són les protagonistes d’aquestes jornades.

24/12/2008 · Palma
El proper dimecres, 31 de Desembre, els mallorquins i les mallorquines tornen a commemorar la Diada de Mallorca, que rememora l’entrada de les tropes de Jaume I a la Madina Mayurqa musulmana i la incorporació